| |
Josep-Lluís
Carod-Rovira condueix la ponència de l'advocat Miquel
Roca i Junyent sobre L'Estat autonòmic i l'acció
exterior als 30 anys de la Constitució, qui ha
avalat la política exterior de la Generalitat
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís
Carod-Rovira, va presidir ahir la sessió de treball
del Pla d'acció exterior de Catalunya organitzada pel
Patronat Catalunya Món, durant la qual va destacar
la vocació d'internacionalització de Catalunya
a través de la política exterior basada en tres
eixos "l'econòmic, el cultural i el políticoinstitucional".
En base al marc legal vigent, Carod-Rovira va assegurar que
"la Generalitat és també Estat i sense
intenció de suplir allò que ja fa l'Estat, el
Govern no deixarà de fer tot allò que estigui
previst en els 20 articles de l'Estatut que detallen les competències
en acció exterior de la Generalitat". El vicepresident
va agrair la presència de Miquel Roca i Junyent, a
qui es va referir "com un d'aquells polítics que
prestigien un país com el nostre".
Miquel Roca i Junyent, advocat i un dels pares de la Constitució
espanyola del 78, va avalar la política d'acció
exterior de la Generalitat de Catalunya afirmant que "l'acció
exterior de Catalunya no hauria de tenir cap mena de límit",
després de comentar que "si l'únic article
no recorregut és el que parla de la cooperació
internacional i del foment de la pau; els altres han de ser
vàlids igualment en tant que la Generalitat és
una personalitat jurídica i la seva obligació
de projecció al món és una responsabilitat".
Roca va concloure la seva intervenció sobre L'Estat
autonòmic i l'acció exterior als 30 anys de
la Constitució animant el Govern a perseverar en
"l'imprescindible repte i voluntat de fer possible l'acció
exterior de la Generalitat".
La sessió de treball "Aspectes jurídics
i institucionals de l'acció exterior de Catalunya",
que va tenir lloc al Palau Centelles de Barcelona, seu del
Consell Consultiu de la Generalitat, va comptar amb experts
destacats de l'àmbit jurídic com ara Antonio
Remiro, catedràtic de Dret Internacional Públic
de la Universidad Autónoma de Madrid, Enoch Albertí,
catedràtic de Dret Constitucional i degà de
la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Mercè
Corretja, professora de Dret Administratiu de la Universitat
Pompeu Fabra i cap de l'àrea de desenvolupament estatuari
de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Laura Huici, professora
agregada de Dret Internacional Públic de la Universitat
de Barcelona, Susanna Beltrán, professora agregada
de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma
de Barcelona, Cristina Gallach, portaveu de l'Alt Representant
de la Unió Europea per a la Política Exterior
i de Seguretat Comuna, Xavier Pons, catedràtic de Dret
Internacional Públic i Relacions Internacionals de
la Universitat de Barcelona i Eduard Sagarra, advocat i professor
de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona
i ESADE. Els ponents van coincidir en què l'acció
exterior de Catalunya ha constituït una pràctica
política habitual en els darrers trenta anys i que
el nou Estatut d'autonomia ha donat la consolidació
jurídica necessària a aquesta realitat.
També
hi va intervenir Antonio Cosano, secretari general tècnic
del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació, qui
va apuntar que caldrà però, buscar fórmules
imaginatives de coordinació per garantir la lleialtat
institucional vers l'estat central.
A
l'acte hi van participar la viceconsellera d'Afers Exteriors
i cooperació i secretària general del Patronat
Catalunya Món, Roser Clavell i el director del pla,
Santiago Castellà. El director del Patronat Catalunya
Món, Josep Manuel Barberà, juntament amb Pere
Jover i Presa, president del Consell Consultiu de la Generalitat
de Catalunya van cloure la sessió.
Aquesta
és la quarta jornada organitzada pel Patronat Catalunya
Món que s'emmarca dins el procés d'elaboració
del Pla estratègic de l'acció exterior de Catalunya, projecte
impulsat per Afers Exteriors i Cooperació. El pla,
que estarà enllestit a la tardor, ha de servir per
planificar estratègicament el conjunt de l'acció
exterior del Govern i millorar la coordinació de les
diferents polítiques i actors que participen en l'acció
exterior.
 |
|
 |
|